Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

xucla-mel encatifan lo pis. Afegiu á eix quadro alegre aquell cel d' un blau tan pur del Mediterrani, la brisa suau, una fresca marinada que tempera la calor del dia fent voleyar los damassos y gallardets, y tindreu un espectacle pintoresch, assoleyat, impregnat de fé viva y de intensa alegria que dilata l' cor del esceptich més endurit.

Desgraciadament eixas manifestacions del cult ja no son avuy toleradas gracias al ateisme del gobern republicá; pero 'l recort de las professons, en las poblacions meridionals de Fransa, ahont lo cult exterior está més íntimament lligat ab las creencias, hi es massa arrelat pera que 's puga oblidar de molt y molt temps.

En nostre escrit Professó del divendres sant á Rupiá, (veurer Recorts d' un Excursionista) dich que en la Edat mitjana, al element religiós s' hi barrejava un element profá que no escandalisava gens á nostres passats, encara que, en nostre temps, semblaria poch compatible ab la gravedad cristiana. En proba d' aixó, podriam citar los Misteris y moltas altras costums locals de nostres passats que han atravessat revolucions, deixant encara fondos vestigis.

Nostras vilas caialanas tenian casi las mateixas costums que sas germanas de Provensa. Gerona, Tarragona, y sobretot Barcelona, celebravan sas profesons ab lo mateix aparato teatral fent intervenirhi los deus mitológichs,