ángels, dimonis, bruixas y animals disformes. Lo únich que 'ns ha quedat de las professons de Córpus d' aquell temps son los gegants, las timbalas, los nanos, l' esquiva moscas, balls de bastons, fluviolayre ab tambori. (Llegir la relació de la professó de Sant Olaguer, á Barcelona, á 12 de Novembre de 1701, que tenim publicada en la «Revista de Ciencias históricas,» tomo IV, núm. V).
Los provensals tenen la imaginació fértil en busca de divertiments. Jo vus voldria parlar dels jochs de la festa de Córpus tal com se celebran en Aix á intervals més ó menos llunyans. Per aixó nos valdrém de la relació que nos feu un testimoni ocular, M. Jean Guiran.
La Provensa es una germana nostra; llassos d'amistat nos uneixen per sos recorts histórichs y literaris; es la pátria ahont s' han inspirat nostres trovadors; es lo bressol de la poesia, del amor, ahont han nascut grans poetas com Roumieux, Aubanel, Roumanille y Mistral, que han fet reviurer la hermosa llengua de Provensa, com nostres poetas han fet reviurer nostra benvolguda llengua catalana. Interessemnos, donchs, als costums d' aquella terra germana, y estrenyém la ma á tots sos fills que 'ns honran ab llur visita en nostra terra catalana.
Las festas de Córpus en son origen eran sols lo complement profá de las professons religiosas. Avuy lo cult no admet més eixas manifestacions un poch grosseras.
Foren instituidas en 1462 per lo bon rey
