pressentiment — jassia que es doni encara vagament — d'alguns aspectes de la seva futura obra. La ciència del bé i del mal sembla presagiar la idea del bé que presideix la República; el vigor i l'agudesa de la investigació sobre la ciència de la ciència, porten la llavor de les investigacions del Teetet.
El Càrmides té encara totes les característiques dels primers diàlegs socràtics, però cap d'entre els seus companys no és tan gràvid de les futures idees de Plató, tot just pressentides, tal volta no represes fins molt de temps després, però ja començant a treballar en el pensament de l'autor.
Sòcrates, tornant de Potidea, és preguntat pels seus amics sobre el curs de la batalla. Satisfeta llur curiositat, ell pregunta al seu torn sobre l'estat de la filosofia a Atenes i si entre els joves alguns es distingeixen per llur desig de saber o per llur bellesa. Crítias respon que el més bell de tots és el seu cosí Càrmides, que justament compareix acompanyat d'una colla de joves. Sòcrates desitja de parlar amb Càrmides per tal de saber si la seva ànima és tan bella com el seu cos. Crítias, per fer començar la conversa, diu a Càrmides que Sòcrates posseeix un remei per al mal de cap, del qual a estones es queixa. Sòcrates diu a Càrmides que el seu remei li ve d'un metge traci, el qual professa el principi que no es pot guarir la part sense guarir el tot, i que, per tant, talment com per guarir els ulls cal guarir tot el cos, així mateix per guarir el cos cal guarir també l'ànima, que és l'origen de tots els béns i de tots els mals. Abans de pensar a obtenir la salut del cos, cal doncs posseir la salut de l'ànima, o sia el seny. Crítias assegura que Càrmides no solament es distingeix per la seva bellesa, sinó també pel seu seny. Així, diu aleshores Sòcrates, Càrmides segurament sabrà què és el seny.
