pels posteriors. Segura és l'anada a Megara. Després tornà a Atenes.
Cap al 389 anà Plató a Sicília.[1] Segurament abans d'arribar a Sicília visità el Sud d'Itàlia. Segons Diògenes Laerci (3, 18) la intenció de Plató fou de visitar els volcans. En aquesta època Plató ja havia escrit una bona part de la seva obra, i Dió, cunyat del tirà Dionís el Vell de Siracusa, es sentí atret per les doctrines del filòsof. També el tirà manifestà una certa simpatia per Plató, però ben aviat se'n cansà i el donà a l'espartà Pol·lis, que havia anat a Siracusa d'ambaixador, perquè en tornar a Grècia el vengués com esclau. Fou en efecte venut com esclau a Egina, però el cirenaic Anníceris el rescatà.
Ja lliure, fundà oficialment la seva escola a Atenes. El lloc on era l'escola era prop del jardí d'Academ, al NO. d'Atenes, a uns dos quilòmetres de la ciutat. El camí que hi duia era ple de tombes dels atenesos més eminents; entre elles hi havia la de Pericles. Al costat d'aquests jardins públics adquirí Plató un terreny que convertí en jardí. Hi instal·là la seva escola que s'anomenà Acadèmia.
Plató ensenyà aquí ininterrompudament fins que, mort Dionís el Vell i havent pujat al tron l'any 368 el seu fill Dionís, que semblava ben disposat a acceptar els ideals platònics, Dió reclamà la presència del filòsof a Siracusa, on podria realitzar els seus plans de reforma política.
Plató en aquest segon viatge a Siracusa fou molt ben rebut. Es guanyà de moment la inclinació del tirà. Àdhuc col·laborà en la preparació de lleis que havien de servir per a les noves ciutats gregues de Sicília. Però ben aviat un partit contrari de Dió sabé provocar en Dionís el Jove la sospita que Dió intentava substituir-lo en el poder. Dió fou desterrat. Plató no fou ja consultat en la preparació de les lleis i només restà a Siracusa esperant de reconciliar Dió — al qual l'uní sempre una profunda amistat — amb el tirà Dionís. A la fi Plató tornà a Atenes
- ↑ Per a la fixació de la data vegi's Ritter, Platon I, 86.
