Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


emportant-se la promesa del tirà que ben aviat cridaria altre cop Dió prop seu.
 Una tercera vegada anà el filòsof encara a Sicília. Això fou l'any 361. El tirà li pregà de tornar a la seva cort amb la promesa que després cridaria Dió. Plató al principi es resistia, però per l'amistat de Dió cedí. De primer tot anà bé, però les promeses de Dionís no es complien. El tirà arribà àdhuc a intentar confiscar la fortuna de Dió, i Plató tornà desenganyat a la seva pàtria.
 Allí continuà dedicant-se a la filosofia fins que morí l'any 348 o 347, entorn dels seus vuitanta anys.
 Fou enterrat a l'Acadèmia. Una àguila — segons ens diu un epitafi que ens ha pervingut per Diògenes Laerci — ornava la tomba del filòsof.


II. — L'OBRA DE PLATÓ[1]


 Posseïm de Plató trenta-cinc obres reconegudes en l'antiguitat com a autèntiques, una col·lecció de tretze lletres, una col·lecció de definicions (óροι). Cal afegir d'altres obres reconegudes ja en l'antiguitat com falsament atribuïdes a Plató i diversos fragments. Posseïm totes les obres tingudes en l'antiguitat per autèntiques i gairebé totes les tingudes per falses. Manquen només quatre diàlegs per a tenir tot el que Diògenes Laerci[2] cita entre aquestes darreres.
 De Trasil, platònic que vivia en temps de l'emperador Tiberi, ens ha pervingut la classificació més corrent dels diàlegs platònics: la classificació en Tetralogies. El fet de la no inclusió

  1. Sobre tot el tractat en aquest capítol vegi's Raeder, Platons philosophische Entwicklung Ueberwegs Geschichte der Philosophie, pàg. 192 i seg. de la darrera edició (1920).
  2. 3, 62.