Primerament, les dades dels escriptors antics. En general són poc segures. Aristòtil ens diu,[1] que les Lleis són després de la República, cosa que confirma el que sabem per altres conductes.
Diògenes Laerci[2] conta l'anècdota segons la qual, essent llegit per Plató el seu diàleg Lisis a Sòcrates, aquest observà: Ἡράκλεις, ὡς πολλά μου καταψεύδεται ὁ νεανίσκος.— Per Hèrcules, quantes mentides diu de mi aquest jovenet. — Segons això el Lisis hauria estat escrit abans de la mort de Sòcrates. Però aquesta anècdota té tan poc valor com tantes d'altres que explica Diògenes Laerci.
Una altra afirmació insostenible de Diògenes Laerci, és que el primer diàleg platònic és el Fedre. L'al·lusió al caràcter jovenívol del tema (καὶ γὰρ ἔχειν μειρακίωδές τι τὸ πρόβλημα)[3] és evidentment insuficient per a garantir l'afirmació.
Tampoc no és acceptable la tesi de Trasil que ens reporta el mateix Diògenes Laerci, segons la qual Plató publicà les seves obres a la manera dels tràgics (θρασύλος δέ φησι καὶ κατὰ τὴν τραγικὴν τετραλογίαν ἐκδοῦναι αὐτὸν τοὺς διαλόγους).[4] Si això vol dir que l'ordre de les Tetralogies és l'ordre de la publicació de les obres — contra la qual cosa pugna probablement el passatge del mateix Diògenes 3, 61 on la distribució de Trasil sembla ésser presentada com a purament editorial — l'afirmació és en absolut mancada de fonament. Segons ella el Fedó hauria estat publicat juntament amb la resta d'obres de la primera Tetralogia, cosa improbable, car segons tots els indicis el Fedó pertany a una època molt posterior a l'Eutífron, a l'Apologia i al Critó.
En canvi es pot donar per segur el fet, que ens ha arribat per diversos conductes revestit de formes més o menys anecdòtiques, que les Lleis foren una de les darreres obres platòniques.[5]
Altres dades de la tradició antiga són completament insostenibles.
Resten doncs només, com a dades vàlides segons aquest
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat validada.
