Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


l'Apologia i el Critó amb els quals té en comú l'aparició del motiu dels darrers temps de la vida de Sòcrates, però amb un objectiu menys directament apologètic que les altres dues obres.

III. Objecte i contingut del diàleg


 Hom discuteix sobre l'objecte de Plató en escriure aquest diàleg. Per uns es tracta de defensar Sòcrates; d'altres veuen en les discussions lògiques la part més important del diàleg; d'altres creuen que Plató volia descriure la moral dominant en l'època que Sòcrates fou condemnat.
 L'objectiu que posa el mateix diàleg és la definició de la pietat. El tema, però, fou suggerit a Plató per la condemna de Sòcrates acusat d'impietat. I no hi ha cap dubte que es filtra en el diàleg un propòsit apologètic en oposar la fina sensibilitat moral de Sòcrates i la coherència que té i que exigeix, al confusionarisme bàrbar del saberut Eutífron que li fa adoptar actituds moralment reprobables.
 El diàleg, com molts diàlegs de la primera època de Plató, transcorre aparentment sense resultat. Però evidentment el resultat existeix. Plató es proposa de demostrar que la moral té una fonamentació independent de la religió atenesa i tria precisament aquella part de la moral, la pietat, on la demostració és més difícil.
 Els resultats són:
 1)  El contingut de la moral no és dependent de cap caprici dels déus.
 2)  El contingut de la moral es determina per ell mateix, té una fonamentació autònoma.
 3)  Davant del contingut de la moral els déus no tenen altra cosa a fer sinó reconèixer-lo unànimement.
 Gomperz ha citat, parlant d'aquest diàleg, Kant. Hom recordarà també en llegir-lo les tesis de Sant Tomàs i de Duns Scot a propòsit de si la moral reposa en un acte d'intel·ligència o en un acte de voluntat de Déu.
 La polèmica medieval té, però, certament característiques diferents del contingut del diàleg platònic. El problema és pres en aquella en un pla superior. L'antropomorfisme religiós i el politeisme no són ja problemes a discutir. Però resta encara el problema: la moral actual és ordenada per Déu gràcies a un acte d'intel·ligència, és a dir, de reconeixement de la validesa d'unes normes, o bé ho és en un acte de llibertat, talment que si hagués plagut a Déu la moral hauria estat tota una altra?