Plató no arriba a una formulació tan precisa del problema. A Plató li cal primer eliminar la possibilitat de morals diverses imposades pels déus diversos i la possibilitat d'una moral basada en un acte diví de pura arbitrarietat (i no de llibertat), cosa pensable donat l'antropomorfisme de la religió oficial. Un cop resolt aquest punt, es dedueix del contingut del diàleg que tampoc una moral basada en un acte de llibertat divina no és reconeguda per Plató.
La moral, doncs, si és ordenada pels déus, ho ha d'ésser unànimement i pel seu valor en si. (Noti's com aquest diàleg és un dels moments de la filosofia platònica en què Plató està més aprop del monoteisme).
En la polèmica de Sant Tomàs i Duns Scot, evidentment Plató estaria al costat de Sant Tomàs. Ara, si Plató faria una passa més enllà i es posaria al costat de Kant contra l'Escolàstica, quant a la necessitat de l'existència prèvia de Dèu per a l'existència de la moral, és cosa que el diàleg que comentem no dóna dret a decidir.
La part del diàleg relativa a la utilitat dels sacrificis, es limita a rebutjar unes quantes opinions falses, sense que del seu contingut pugui deduir-se una teoria positiva i precisa.
Molt interessants són els aspectes lògics del diàleg. El concepte de definició per gènere pròxim i diferència específica, per exemple, es troba a 12d quan diu: εἰ μερος τὸ ὅσιον τοῦ δικαίου, δεῖ... ἐξευρειν τὸ ποῖον μέρος.
Sòcrates i Eutífron es troben davant de la porta del Basileu. Eutífron pregunta a Sòcrates què l'hi porta, i Sòcrates explica el seu procés (2a - 3e).
Eutífron explica al seu torn que ve a acusar son pare d'homicidi. Sòcrates manifesta la seva sorpresa per una tal acusació contra el propi pare. Eutífron reconeix que molta gent l'acusarà d'impietat, però és que no saben què cosa és pietat ni què cosa és impietat des del punt de vista religiós. Sòcrates declara que voldria ésser el deixeble d'Eutífron en aquestes matèries per tal de saber què cosa respondre a Meletos quan aquest l'acusarà d'impietat. Per tant li prega que digui què és la pietat (3e - 5d).
