Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 II.  Intervenció de Nícias (194c - 199e). — Nícias és invitat a participar en la discussió i dóna la
 Quarta definició: Coratge és la ciència del que cal témer i del que no cal témer. Laques, però, diu que els metges, per exemple, coneixen els perills en les malalties, no perquè siguin valents, sinó perquè són metges. Així en tots els altres casos; el tècnic en una cosa sap el que s'ha de témer i el que no s'ha de témer respecte d'aquella cosa, encara que no sigui valent (194c - 195c).
 A això fa Nícias l'aclariment que els metges (i anàlogament els altres tècnics) només saben si hom ha de viure o morir i no si és millor viure o morir; car per a un pot ésser millor de viure, per a un altre de morir. Laques diu que serà aleshores l'endevinaire el valent, car ell sap si és millor de viure o de morir. Però Nícias diu que l'endevinaire només sap el que vindrà, però no si allò que vindrà, la malaltia, o la desfeta, o la pèrdua de la fortuna, per exemple, és un bé o un mal per a la persona a la qual passarà. Laques molestat abandona la discussió (195c - 196c).
 Sòcrates aleshores reprèn la paraula í observa a Nícias que si és cert el que diu, cap animal no pot ésser valent, car el coratge és una ciència que àdhuc molts homes intel·ligents no poden aprendre. Així àdhuc els animals, als quals tothom atribueix coratge, segons Nícias, no foren valents, i així fóra igual el lleó que el cérvol. Nícias distingeix el coratge de la temeritat. Els animals no són valents, sinó temeraris. El coratge és la saviesa (197c - 197c).
 Sòcrates aleshores fa observar que no hi ha una ciència especial sobre les coses que han de venir i una altra sobre les coses passades o presents, sinó que la ciència és la mateixa per al futur que per al passat. Per fant el coratge és la ciència de tots els béns i de tots els mals passats, presents i futurs. Però això no és pas una part de la virtut, com és el coratge, sinó la virtut sencera. Nícias ha de concedir això i confessa d'haver fallit en la definició del coratge.


D. Conclusió (199e - 201b)


 Després d'unes burles mútues de Nícias i Laques perquè no han sabut definir el coratge, convé tothom que Sòcrates fóra el millor mestre per als infants. Però Sòcrates diu que ell tampoc no ha resolt el problema i per tant que el que cal és que abans de cercar educador per als infants, procurin de fer-se millors tots plegats. Lisímac accepta, i s'ajorna la reunió de tots per a l'endemà.