Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


valent, observat com serà per tothom, a la falta més lleu serà objecte de la crítica més cruel (182d - 184c).
 Lisímac, vista aquesta diversitat de parers, invita Sòcrates a decidir amb el seu vot. Sòcrates diu que no és la majoria sinó el tècnic que ha de resoldre. Cal, doncs, saber si entre tots hi ha algun tècnic. El que es discuteix és si la lluita armada és adequada per a la formació de l'ànima dels joves. Cal, doncs, cercar qui és entès en el tractament de l'ànima dels joves. Igualment quan es discuteix respecte d'una untura per als ulls cal cercar el que entengui en el tractament dels ulls i no el que entengui en untures. Sòcrates declara de no entendre-hi i invita Lisímac que no abandoni Laques ni Nícias fins que ells explicaran com han obtingut aquesta ciència de l'ànima humana. Lisímac demana a Nícias i a Laques que examinin tot això en comú amb Sòcrates. Ambdós accepten fent grans elogis de Sòcrates. Sòcrates aleshores proposa que s'examini què és la virtut que es proposen de donar als seus fills per mitjà de l'ensenyament de la lluita armada. Aquesta virtut és el coratge. La qüestió resta, doncs, reduïda a la definició del coratge (184c - 190d).


C. La definició del coratge (190d - 199e)


 I.  Conversa de Sòcrates i Laques (190d - 194e).— Primera definició: Coratge es romandre a les files sense fugir. Sòcrates respon que hi ha qui és valent bo i fugint en una fugida estratègica. Homer mateix lloa els cavalls d'Eneas perquè sabien fugir tan bé com perseguir. Laques al·lega que això ho fa la cavalleria mentre la infanteria lluita com ell diu. A això respon Sòcrates que la infanteria dels lacedemonis a Platea emprà una tàctica semblant fent veure que fugia i després tornant a atacar. El que importa, però, és de saber què és el coratge en general, tant el de la cavalleria com el de la infanteria, com el que es té davant del perill de la mar, com aquell que es manté en front dels dolors i àdhuc dels plaers de la vida (190d - 192b).
 Segona definició: Coratge és una mena d'energia de l'ànima (καρτερία τής ψυχῆς). Sòcrates observa que l'energia no intel·ligent no és bella i com que el coratge és sempre una cosa bella no pot ésser l'energia en general idèntica al coratge (192b - 192d). Així és passa a la
 Tercera definició: Coratge és l'energia intel·ligent. Sòcrates observa que hi ha casos en què càlcul intel·ligent dels perills demostra inferioritat de coratge. Cita diversos exemples. Cal, doncs, també abandonar aquesta definició (194d - 194c).