Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




SUMARI


Α. Introducció (178a - 181d)


 Lisímac i Melèsias han invitat Nícias i Laques a veure lluitar un mestre de lluita armada. Un cop acabada la demostració, Lisímac demana a Nícias i Laques llur parer sobre l'exercici que acaben de presenciar, especialment si és adequat per a l'educació dels fills de tots quatre. Nícias i Laques proposen que sigui cridat a consell també Sòcrates, car ell precisament s'ocupa de les qüestions referents a l'educació dels joves. Lisímac diu que els seus fills parlen sovint de Sòcrates amb elogi. Laques a son torn parla amb entusiasme de la conducta de Sòcrates a la retirada de Dèlion, on es distingí per la seva gran valentia. Sócrates és invitat a donar el seu parer, ell respon que ho farà després que Nícias i Laques hagin expressat cadascú el seu.


B. Utilitat de l'ensenyament de la lluita armada
(181d - 190d)


 Nícias fa un petit discurs en defensa de la utilitat d'aquest ensenyament. La lluita armada és un excel·lent exercici que prepara especialment a les lluites en què prendrà part el dia de demà l'home lliure. Qui el coneix es distingirà en la lluita, especialment quan les línies són rompudes i cal lluitar un a un. Altrament el jove que s'ocuparà d'això s'interessarà aviat per l'estratègia (181d - 182d).
 Laques fa a son torn un discurs contra aquella utilitat. La lluita armada no és cap ciència, car si ho fos no s'hauria ocultat als lacedemonis, que són mestres en l'art de la guerra. Els que conreuen aquest ensenyament no se'n van a Lacedemònia, que és el lloc on caldria triomfar per a triomfar a tota Grècia, sinó a d'altres llocs on la gent és inferior en l'art de la guerra. Estesilau, que acaba de fer una demostració brillant, en ocasió d'una lluita real féu un paper ridícul. Cal dir, en fi, que aquesta ciència no és útil ni al covard ni al valent. Car el covard, amb ella es refiarà més i farà veure més clara la seva covardia, i el