Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


guretat que hi ha respecte a la data d'alguns diàlegs del primer grup, ens permetrem d'alterar alguna vegada l'ordre que havem exposat, procurant d'aproximar els diàlegs de to o de contingut semblants.


III. — EL TEXT[1]


 Els papirs.— Posseïm alguns papirs de Plató trobats recentment. Els més importants són de darreries del segle IV, o del segle III abans de J. C. Foren trobats per Flinders Petrie durant les seves investigacions a Egipte en 1889 i 1890. El més antic d'aquests papirs (darreries del segle IV o primeries del III) consta de dos petits fragments del Laques (189d-e[2] i 190b-192a[3]). L'altre, un xic més recent, conté dos passatges del Fedó amb algunes llacunes (un és 67d-69a; l'altre 79c; 80d-81d; 82a-84b). Sobre el valor d'aquests papirs s'ha discutit molt. En general el text dels papirs és molt més dolent que el de la tradició medieval, però, en canvi, en alguns casos, justament perquè les còpies són fetes per homes d'un grau de cultura molt baix, manquen les correccions i conjectures que sovint es troben en els manuscrits medievals i en llurs models. Les faltes dels papirs trobats són errors grossers que no poden enganyar ningú. En canvi, una interpolació dels manuscrits és molt difícil de descobrir.[4]

  1. Vegi's especialment Alline, Histoire du Texte de Platon (Paris 1915), on es troba citat tot allò que ha contribuït a l'establiment del text platònic. Vegi's també la bibliografia de la Història de la Filosofia, d'Ueberweg, i de la Història de la Literatura Grega, de Christ-Schimid. Un treball recent no citat per aquests autors és A. S. Clark, The Descent of Manuscripts (Oxford 1918), on a la pàg. 383 i seg. s'ocupa dels manuscrits de Plató.
  2. Publicat per Smyly a Hermathena, X (1899), p. 407.
  3. Editat per Mahaffy a les Cunningham Memoirs de l'Acadèmia Reial d'Irlanda, vol, IX (1893), p. 165 i seg.; en el mateix lloc (vol. VIII, 1891, p. 18 i seg.), es troben editats pel mateix autor els fragments del Fedó, dels quals parlarem de seguida.
  4. Vegi's el cas del Laques, que cita Alline, op. cit. p. 71. A favor del papir ho hem resolt també nosaltres en la nostra edició (191b).