duïen al mateix ordre cronològic en què foren escrites les seves obres. Quant als restants criteris, són tinguts per complementaris d'aquest.
Molt interessant és l'acord a què s'ha arribat entre els diversos autors que es valen de mètodes estadístics en l'apreciació de l'ordre cronològic, cosa que contrasta amb l'extraordinària disparitat de criteris que hi ha entre els que no utilitzaven aquest mètode.
És clar que els resultats d'aquest mètode no es poden donar per absolutament indiscutibles i que petites diferències en la data d'alguns diàlegs són inevitables, però en conjunt s'ha donat un gran pas en la fixació de l'ordre dels diàlegs.
En general es poden establir tres períodes estilístics. El segon període comença amb el Convit com a diàleg important, precedit probablement pel Menexen. El tercer amb el Teetet. El segon període comprèn els següents diàlegs en el mateix ordre, probablement, que els citem: Menexen (386), Convit (després de 385), Fedó, República (II-X) i Fedre. El tercer període comprèn Teetet (després de 371), Parmènides, Sofista, Polític, Filebos, Timeu, Crítias, Lleis (amb l'Epinomis).[1] La resta dels diàlegs correspon al primer període. En aquest primer període hi ha molt més de marge per a la discussió. El primer problema és ja si Plató escriví abans o només després de la mort de Sòcrates. Aquest problema l'estilistica no el resol; hi ha per tant espai per a les dues opinions. La data del Lisis i la del Protàgoras són altres tants problemes difícils de resoldre. En les nostres introduccions als diàlegs esmentats discutirem els problemes. Heus aquí ara un ordre versemblant: Apologia, Critó, Eutífron, Laques, Càrmides, Lists, Protàgoras, Ió, Hípias menor, Hípias major, Gòrgias, Menó, Eutidem i Cratil. Si hi hagués diàlegs escrits abans de la mort de Sócrates, foren probablement l'Ió i el Protàgoras. En la nostra edició seguirem l'ordre cronològic probable que havem esmentat. Però donada la inse-
- ↑ Repetim que petites diferències en la data d'alguns diàlegs són inevitables. Així Gomperz i Natorp creuen que el Fedre tingué una primera redacció que correspon al primer període. Això, però, és poc probable. Arnim col·loca el Fedre entre el Parmènides i el Sofista, al tercer període.
