Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


diàlegs.[1] I el mateix podem dir de la forma que encapçala la columna 7.[2] Ara bé, les particularitats estilístiques l'estudi de les quals s'ha fet, són en gran nombre. Sabem que les Lleis és un diàleg escrit a les darreries de la vida de Plató; és doncs lícit de dir que aquells diàlegs les característiques d'estil dels quals són semblants a les Lleis han d'ésser situats a la fi de la vida de Plató i els altres diàlegs les particularitats estilístiques dels quals difereixen profundament del grup de les Lleis, corresponen a un període anterior. Hi ha encara un punt interessant a constatar, que es veu molt bé examinant la taula anterior i especialment la columna 6. Per diversos camins s'havia arribat a la conclusió que el primer llibre de la República era molt anterior a la resta. L'estadística del llenguatge confirma brillantment aquesta idea. Amb les nostres dades es veu clar que mentre la República en conjunt correspon al grup de diàlegs avançats en la vida de Plató, el primer llibre està totalment dintre la sèrie del primer grup. Vegi's per exemple com en el primer llibre no surt cap vegada τί μήν; mentre en els altres en conjunt surt trenta-cinc vegades.
 L'estadística del llenguatge ha fixat definitivament un punt. Aquest punt és que els diàlegs que corresponen a la teoria de les idees en la seva forma clàssica constitueixen un moment de l'evolució de Plató i són seguits d'uns diàlegs de crítica de la mateixa teoria de les idees. Això és un resultat transcendental que ha fet variar la nostra visió de Plató.
 Avui és normal de donar la preferència entre tots els criteris per a datar les obres platòniques, al criteri de les afinitats estilístiques copsades estadísticament. Zeller, que feia objeccions a la utilitat de l'estadística del llenguatge, deia que només es deixaria convèncer de la seva validesa si prenent un autor la cronologia de les obres del qual fos coneguda, es trobava que l'estudi de les particularitats estilístiques conduïa a l'ordre cronològic conegut. La prova ha estat feta per Ritter. Estudiant les particularitats estilístiques de Goethe, s'ha vist que els resultats de l'estadística con-

  1. Sofista 219e
  2. Exemple Crítias 107b