Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


titut dels diàlegs que mancaven al manuscrit millor. De les investigacions més recents sembla resultar que si no de Β directament, D descendeix d'un altre manuscrit de la família.
 W = Vindobonensis 54. suppl. phil. Gr. 7, del segle XII. Els diàlegs són en un ordre especial. Conté les tres primeres Tetralogies, l'Alcibíades primer, el Càrmides, el Protàgoras, el Gòrgias, el Menó, l'Hipias major, l', l'Eutidem, el Lisis, el Laques, el Teages, els Amants, l'Hiparc i el Menexen. La resta de folis conté d'altres diàlegs afegits en data més recent. Schanz creia que W depenia en part de la tradició Β i en part de la tradició A T, però Král ha demostrat que la tradició W és independent i té els mateixos drets a servir de fonament al text que A i Β. Té un gran nombre de variants, moltes d'elles reproduïdes de primera mà al marge simplement o bé amb γράφεται καί. Aquesta família té la característica de no ésser revisada per mà erudita. És per això que al costat de faltes molt grosseres hom troba la veritable lliçó, que en un altre manuscrit està amagada sota una correcció sàvia.
 F = Vindobonensis 55, segle XIV. Conté les Tetralogies VII i VIII. Dos diàlegs de la Tetralogia VI (Gòrgias, Menó) i un de la Tetralogia IX (Minos). Burnet afirma que el model de F és més antic que els manuscrits més antics que posseïm. És com l'anterior un text sense revisió erudita.
 Hi ha de A i de Β reproducció fototípica. Les variants més importants de Τ són donades per Schanz i més recentment per Burnet i Waddell (pel Parmènides). De D hi ha la vella col·lació de Bekker i pel Parmènides la recent de Waddell. Per F, hi ha l'aparell crític de Schneider per la República i algunes lliçons proporcionades a Burnet per Král. Quant a W fou usat per Stallbaum, però les seves col·lacions són molt incompletes; Burnet dóna algunes variants també proporcionades per Král. Manquen doncs encara, sobretot per a aquests dos manuscrits darrers que tenen una gran importància, col·lacions perfectes. Ultra aquests manuscrits és interessant per a la constitució del text