una versió armènia de l'Apologia, l'Eutífron i el Critó, l'estudi de la qual ha estat fet per Conybeare.[1]
Edicions impreses. — Les obres de Plató aparegueren impreses per primera vegada en llatí en la traducció de Marsilio Ficino (Florència 1483 - 1484). L'edició grega princeps és la d'Aldus Manutius (Venècia 1513). La segona edició de l'obra completa és la de Valder (Basilea 1534). En 1556 Henricus Petras, també a Basilea, reedità l'edició de Valder millorant-la amb la col·lació de diversos manuscrits. La més important de les edicions antigues és la de Stephanus (París 1588). De l'edició de Stephanus és utilitzada avui encara en totes les edicions modernes la paginació. L'edició de Stephanus fou reproduïda moltes vegades.
Entre les edicions més modernes citem: la de Bekker (Berlín 1816 - 1817), que obrí una nova època per tal com es basa en un gran nombre de manuscrits, al contrari de les anteriors que es basaven en molt pocs; després la de Stallbaum (Leipzig 1821-1825), que completa el treball de Bekker malgrat que les seves col·lacions són defectuoses; la de Hermann (Leipzig 1851-1853, edició Teubner; nova edició corregida per Wohlrab); la de Schanz (Leipzig 1875 i seg.), incompleta. La millor edició és actualment la de Burnet en cinc volums (Oxford 1899-1906). Recentment han començat a publicar-se a la col·lecció Guillaume Budé les obres completes de Plató, amb traducció francesa de M. Maurice Croiset (París 1920 i seg.).
La nostra edició és basada en la de Burnet, procurant de simplificar l'aparell crític i tractant d'aprofitar-nos de les crítiques de detall de l'obra de l'il·lustre professor i de les adquisicions posteriors, i posant igualment a contribució les edicions anteriors, singularment la de Hermann-Wohlrab, que ens ha estat molt útil. En la tasca de simplificació de l'aparell crític, hem tingut i anirem tenint present tot el que es va publicant de l'edició de M. Croiset.
- ↑ American Journal of Philology, vols. XII i XVI.
