a) Introducció (17a - 18a). — Oposició entre el discurs dels acusadors i el que Sòcrates farà. En els acusadors, falsedats hàbilment exposades; en el seu, la veritat en mots simples. Sòcrates parlarà en l'idioma del carrer, perquè mai no ha estat davant d'un tribunal.
b) Les primeres acusacions (18a - 24b). — Les primeres acusacions són imprecises. Els acusadors són desconeguts, llevat d'un autor de comèdies. Els termes de l'acusació, reduïts a una veritable acusació judicial serien: «Sòcrates obra contra la llei; fa el que no és permès, estudiant les coses del cel i de la terra i fent semblar bona la mala causa i ensenyant tot això als altres». Sòcrates contesta pregant als assistents, molts dels quals han estat presents en les seves converses, si mai han sentit que parlés d'aquestes coses. Tampoc no és cert que ell cobri diners pels seus ensenyaments (18a - 20c).
Sòcrates explica l'origen d'aquests rumors. Proclamat per l'oracle de Delfos l'home més savi, i convençut que no era savi ni poc ni molt, volgué conèixer el sentit d'aquesta afirmació del déu. Per tal de saber-ho cercà entre els polítics, els poetes, els menestrals, aquells homes que, als seus ulls, eren superiors a ell. La recerca donà per resultat que ells es tenien certament per savis, però en realitat no ho eren, mentre que Sòcrates sabia que era ignorant i en aquest sentit sabia alguna cosa. D'aquestes investigacions han partit els odis (20d - 23c).
L'odi ha augmentat perquè els joves que l'escolten fan les mateixes proves que ell. D'ací ha nascut l'acció judicial present. Meletos està ofès pels poetes, Anitos pels polítics i menestrals i Licó pels oradors (23c - 24b).
c) L'acusació judicial (diàleg amb Meletos 24b - 28a). — El text de l'acusació oficial és: «Sòcrates és culpable de 1) corrompre la joventut, i 2) de no creure en els déus en els quals la ciutat creu, sinó en altres divinitats noves». Sòcrates respon: a 1) primerament, que Meletos en realitat no s'interessa per l'educació dels joves i per tant no pot jutjar si ell els corromp o no, i segonament que el corruptor dels joves seria el més castigat, perquè hom no pot esperar sinó mals dels dolents (diàleg amb Meletos, 24b - 26a); a 2) respon obligant Meletos, en la continuació del diàleg, a declarar que Sòcrates no creu en cap déu, i fent veure
