molt flaques y de poch aguant, redoblats los prechs y la solicitut, vaig accedir a anàrmen, com si fés gran concessió als que, plens de bona voluntat, m'empenyían fòra del carrer de casa, dret a la campinya, a veure més cel, lo sol tot sencer y no ab escapulons homeopàtichs, a respirar ayres purs que no hajan tocat tantes cares com los de Barcelona, embaumats ab los olors dels pins, de farigola y romaní, creuats arreu per aucells de tota mena y de papallones gentils, matisades de coloraynes, que si no li afegexen cap ingredient més gustós de sentir ni de tastar, l'adornan de bella manera y molt escayenta.
—¿Y... si prengués...—vaig afegir, com repensat per un dubte, — altre abono de la Deliciosa, que no es tan lluny de casa, qu'allí ja hi tinch les relacions fetes, fins al càs qu'entre'ls pexos que surten a taula n'hi trobo algun que'l tinch conegut d'haverlo vist per aquelles jurisdiccions garbejar ab quiebros y postures y salameríes, bellugant la cua com si ventés l'aygua y bevent a morror per vici? ¿què us sembla, hi torno? —
Pàgina:Plorant y rient (1906).djvu/56
Aquesta pàgina ha estat revisada.
