aquells atrevits i negres rafecs sortint on voladura fins prop de mig carrer; aquelles porxades en punta d'ametlla, baixes i desplomades com si's cansessin de sostenir la feixuga carrega que per espai de tants segles duien; i aquell sòl, empedrat amb cantelluts i negrencs palets de riera, tant m'impressionaren, sobre tot al pensar que allí havia de viure, que de bona gana, per menys de lo que val un plat de llenties, com Esaú, hauria cedit a qualsevol dels contrincants que havia tingut, el titol que amb tant desig com afany acabava de conquerir.
Per a que tot en aquell poble'm resultés extrany, al passar per un d'aquells carrers tristos i solitaris vaig veure assegut al brancal d'una porta un senyor d'uns seixanta anys, esquerdalenc, d'ulls vius, amb bigotet cendrós i temperament nerviós, que duia un vestit passat de moda (com tants se'n veuen, sobre tot els dies feiners, en les poblacions de curt veinat), amb un palillo subjectat a la trinxa dels pantalons, fent mitja, i tenint als peus el cisterell ont anava ballant el
