capdell de fil, descapdellantse al compas del moviment de les agulles.
—Quina terra es aquesta en la qual els homes viuen tant afeminats?—vaig dir-me mentalment.
Era la primera vegada que veia un home fer mitja. I, no obstant, com se veurà més endavant, res tant errat com aquest judici.
—Déu lo guard, senyor Manel,—va dir-li, al passar, el moço de peu que m'acompanyava.
Jo vaig saludar-lo també per cortesia; i ell, alçant el cap i mirant amb curiositat per sobre les ulleres que portava apoiades a ran del nas, va contestar a la nostra salutació.
—Qui es aquest senyor?—vaig preguntar al moço.
—Bé prou que'l coneixerà aviat,—va contestar-me;—perquè aquí, fòra del metge, l'apotecari, el mestre i algun altre més, pocs són els senyors amb qui podrà freqüentar-se. Nosaltres—continuà—li diem el frare, perquè ho havia sigut de Poblet.
