tica d'escullir professió o carrera, el pare, sense consultar la meva voluntat, i comptant per endavant, com sempre, amb una cega obediencia a l'imperi de les seves ordres, sempre severes, un dia, tot dinant, va dir a la mare:
«—Prepara la roba d'aquest xicot, que'l mes entrant el durem a Poblet.»
I, vulgues no vulgues, cap a Poblet vaig haver d'anar, sense gosar contradir-lo.
Era una matinada del mes de Setembre. A l'entrada de casa'l moço tenia ensellades les dugues mules; i, baixant el pare amb dos cartutxos de cinquanta unces d'or cada un, que ficà a ses alforges, pera fer-ne'l dot de tres mil lliures barceloneses que eren necessaries pera ingressar en el convent, vam fer via cap a Poblet.
Aquell mateix dia se'm tancà darrera meu la Porta Daurada [1]; i, després d'entre-
- ↑ Així s'anomenava, com es ben sabut, la que donava ingrés a la clausura, per esser de bronzo daurat.
