gar-se'm un llibret en la portada del qual se llegia «Regla de monjos que escrigué lo Patriarca de tots Sant Benet», per a que m'empapés bé, amb la seva lectura, de les disposicions que contenia, vaig quedar instalat en una cel·la del noviciat, en la qual hi havia'ls mobles de reglament, consistents en una caixa, una cadira, un llum de ganxo, un citrell ple d'oli, un llit de posts i bancs amb marfega de palla de segol, i llençols, coixins i coixineres de llana, i un caixonet ple de segó.
—No comprenc l'utilitat de l'ultim trasto,—vaig interrompre.
—Era per a aixugar-nos els dits després d'arreglar el llum o estirar el ble.
I continuà:
—Van vestir-me amb camisa de llana, calçotets i mitges de llana, pantalon de llana, de color de pansa, que s cordava amb un botó de banya, d'un teixit tant fort i ordinari ques tenien drets; i van posar-me l'habit. Aquest era també de llana blanca, amb mànega perduda i caputxa al darrera per a resguardar el cap; per més que mai l'alçavem, a pesar de
