bre marmita que poria'l seu nom. Com he dit, el fret era tant cru que glaçava l'aigua dels cantirs. Aixís es que les vetlles les passavem en la llar del foc, fent rodona. Com el foc dòna xardor, hi teníem sempre a la vora un cantir d'aram els brocs del qual anaven cargolats amb rosques. Més, un dia, tant deviem acostar-l'hi, que l'aigua va escalfar-se en tanta de manera quei comprimit vapor que va formar-se féu saltar el tap enlaire amb gran estrepit. I sort que devia estar mal enroscat, perquè de lo contrari hauria reventat com una bomba. Tots varem quedar esglaiats.—Veus-aquí l'invent den Papin,—va dir un dels més aixerits.»
¿Hauria tingut conseqüencies aquest fet, en l'ordre cientific, si aquell eminent fisic no hagués inventat abans el vapor, que en aquella epoca, que molt se'n parlava, encara no tenia cap aplicació en la nostra patria? Dificil es assegurar-ho.
Una de les obligacions que teniem
