de llicencia per a visitar la familia o passar-los allà ont millor teniem per convenient. Ademés se'ns concedien altres quinze dies per a passar-los a la Pena, com esbarjo i no com-e castic, segons ha cregut algú guiant-se pel nom d'aquella possessió, situada en el cim d'una de les montanyes que rodegen el monastir; ont, ademés de l'ermita, hi havia comodes habitacions. Tota la comunitat hi pujava en dues tandes durant el mes de Juliol, que en la rodalia era conegut amb el nom de veda dels frares.
Quan un monjo arribava als seixanta anys el jubilaven, quedant exempt d'assistir al chor i al capitol, i, en general, de totes les obligacions prescrites en la Regla; concedint-se-li una habitació separada per a viure i un criat per a servir-lo.
Al capitol hi teniem veu i vot tots els professos, que durant els últims anys erem uns seixanta, i el carrec d'abat durava un quadrieni; procedint, passat el citat periode, a nova elecció. No eren rares les reeleccions. Els demés carrecs, com el de prior, bosser, arxiver, etc, eren de
