—Prou. Comptant-les per l'ordre de llur importancia, s'anomenaven Bernarda, Salvaterra, que servia per als tocs d'alarma i sometent; Colombina, Valenciana, de Capitol, que, com el seu nom indica, servia pera reunir-lo, i Garranyau, destinada al toc del mateix nom, de que anteriorment havem parlat. Totes elles estaven penjades en dos campanars d'espadanya que s'alçaven sobre'ls arcs torals del creuer de l'iglesia: les majors en el de la banda de la sagristia, i les menors en el de la part del dormitori dels novicis. Emperò (trist es tenir-ho de confessar!) totes foren esquarterades a cops de mall pels saquejadors de l'any trenta-cinc, amb l'objecte de lucrar amb el metall. Així van acabar aquelles llengües de bronze amb les quals el convent s'entenia amb la comarca.
I afegí:
—Prosseguim, doncs.
A cada monjo se 'ns entregaven setanta-cinc lliures barceloneses a l'any per a malgastar.
A l'estiu se ns concedien quinze dies
