amb relació an aquelles la nota là d'una manera exactissima que en aquell campanar hi faltava.
—I la vila, no se-n va voler despendre?
—Van contestarà l'emissari del monastir que'l mateix gust que tenien els frares per a recrear-se les orelles, també podia donar-se'l la vila.
I continuà:
—Ademés, ¿com vol que se'n desfessin si, quan toquen a temps per congriarse alguna tempestat sobre'l terme, aquella campana es la destinada a reservar, es a dir, que s'acut an ella en ultim extrem, quan la tormenta no vol cedir; i es segur que al ventar-la parteix el nuvol borrascós, degut no tant al seu to argentifer com perquè amb sa llengua metalica commina a la borrasca a desfer-se, amb l'inscripció que porta gravada i usa l'Iglesia pera'ls exorcismes, que diu: Christus ✠ vincit, Christus ✠ regnat, Christus ✠ imperat?
—I, ja que de campanes parlem, ¿no en sab re de les que a Poblet hi havia?
