vuit corrals de bestiar que tancaven altres tants remats de més de trescents caps; i en cada un d'ells els guardaven un parell de bons mastins.
En el més proper al monastir, s'hi allotjava la parella destinada a la reproducció de la raça, que era l'enveja de tota la rodalia, perquè una semblant parella de tant magnifics mastins com aquella era dificil de trobar-la en lloc més.
En aquell moment en la parroquia tocaven a rosari.
—Sent aquesta campana?—va dirme.—Doncs, per a que puga formar-se una idea de lo ric que era i nostre monastir, haig de manifestar-li que, desitjant posseir-la, arribà a oferir per ella tanta moneda de plata com capigués dintre sa copa.
—I per què la cobdiciaven tant?
—No sols pel seu to sencer, metalic i vibrant (que, com haurà notat, se fica al cervell), sinó també perquè estava afinada al diapasó de les del convent, donant
