També cada quatre teniem un criat per a servir-nos, tant a taula com en els demés serveis manuals.
Mentres dinavem, el monjo que estava de setmana pujava a la trona i ens llegia algun passatge piadós. Els comensals teniem obligació de guardar silenci i escoltar-lo.
La xocolata no's prenia en el refetor, ni anava a carrec de la comunitat, sinó que cada-ú se la pagava del seu peculi. Generalment la preniem plegats els quatre a qui un mateix criat servia, en l'estança o pati que hi ha entre la porta reial i el claustre, que per aquest motiu s'anomenava la xocolateria.
No era dificil, sobre tot a l'estiu, que venien families acomodades a passar allí llargues temporades, sentir un dels comensals de desdejuni dir al criat:
—Vagi a la Galilea (així s'anomenava l'atri de la iglesia) i porti un present que trobarà sobre l'altar de la Verge dels Angels.
Al cap de poca estona tornava'l criat amb una plata de crema, confitura, ex-
