quisida fruita o algun altre requisit, del que donavem compte tot seguit de la xocolata.
Després solia donar-se-li la següent ordre:
—Renti la plata, porti-la a l'hosteria demanant per la senyora,—(algunes vegades el nom anava acompanyat d'un titol nobiliari),—i de part meva digui-li que molt li agraeixo un present tant ric com delicat (del qual li dono les més expressives gracies) i que la tindré present en les meves oracions.
Aqui va fer el senyor Manel una petita pausa, que vaig aprofitar per a dir-li:
—Sab que es molt interessant tot això que'm conta?
—Doncs vagi escoltant; perquè es el meu proposit ara donar-li una idea, encara que incompleta, de la grandiositat desplegada en les funcions religioses que allí se celebraven.
D'entre elles, algunes per cert ben
