esplendides, cap podia competir en magnificencia i luxe amb els funerals, que bé poden calificar-se de regis, que devegades tenien llc, ja en compliment de deixes piadoses, ja per defunció de l'abat, princep o algun altre personatge; no havent-hi dubte que en cap basilica ni catedral del món catolic se desplegués tanta sumptuositat com en el nostre monastir.
Figuri's—continuà dient—l'altar major adornat amb un magnific crucifix, la qual imatge era de bronze i la creu d'ebenús, iluminat per dos canalobres i sis grans candelers també d'ebenús amb incrustacions de bronze dorat, tenint per ions un gran frontal de vellut de seda negra brodat d'or. En el creuer, encatifat de negre a l'igual quel presbiteri, s'alçava un sever i elegant cadafalc, rodejat de dotze canalobres d'ebenús i bronze, que no baixaven de dèu pams d'alçada, i cobert per un riquissim drap mortuori orlat per ampla cenefa, al mig del qual campejava, en relleus d'or i plata, l'escut de la casa de Cardona, d'ont procedien aquells donatius tant esplendids.
