Vés al contingut

Pàgina:Poblet (1910).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
39
Poblet

Tot aquell fúnebre aparat ressaltava més encara tenint com tenia per marc els dos panteons reials amb les imatges de reis i reines jacents; així com les estatues agenollades en actitut de pregar que coronaven els sepulcres adossats als pilars del creuer, semblaven identificar-se amb aquelles cerimonies, sublimades per les mortuories salmodies cantades desde 'l chor, a dues veus, per tota la comunitat, aixecant l'esperit de l'espectador, envolquellat pels nuvols d'encens que de l'altar eixien envers les mistiques i atrevides arcades del temple.

No: no's pot concebir re més patetic que aquell Dies iræ entonat a dos chors, per seixanta monjos, amb aquella gravetat i parsimonia que tant peculiar els era; ni re tant majestuós com l'acte d'oferir, presidit per l'abat, revestit de pontifical amb mitra i crossa, i seguit d'aquella nombrosa comunitat revestida amb aquell militar i rocegant mantell de llana blanca; ni re tant grandiós com aquelles absoltes cantades per tots al voltant del cadafalc, mentres les llengues