d'ont s'escampava la llum filtrada pervuit finestrals amb vidrieres de colors. La part superior d'aquells amples panys de paret estava adornada per quadros colossals, pintats a l'oli pels millors mestres de l'antiga escola catalana. La part baixa estava voltada d'amples calaixeres de noguera ricament treballades i plenes a desdir de robes i ornaments per al culte, de tota mena i en quantitats tant exorbitants que, no havent-hi encara prou lloc per a conservar tanta riquesa, la part central estava també ocupada de la mateixa manera. Emperò lo més sorprenent eren els artistics armaris que s'alçaven sobre aquell basament de calaixeres, tots d'ebenús i voltant la sala, amb miralls al fons i tancats amb grans i antics cristalls de Venecia, contenint un sens fi de calzes, urnes, reliquiaris, custodies, imatges, safates, encensers i altres mil i mil joies de plata, or i pedreria, el qual inventari se'n portaria planes enteres i que, al reflectar-se en el fons dels miralls, semblaven multiplicar-se d'una manera portentosa.