Realment, Poblet era gran, era poderós, era ric; més en cap punt s'hi retrataven en tant alt grau aquestes qualitats com en els immensos tresors que tancava la sagristia, acumulats a força, no d'anys, sinó de segles, per la munificencia dels innombrables i potentats benefactors que va tenir sempre.
Jo estava embadalit pensant en aquelles grandeses que'l senyor Manel, entusiasmant-se per graus, anava relatant, quan de sobte va dir-me:
—Prou n'hem fet, per avui. La tasca es llarga, i la continuarem un altre dia.
I, comprenent que la raó li sobrava, no vaig voler insistir, suplicant-li solament que fes memoria de les tradicions i llegendes que sapigues referents al monastir. Me contestà que'n sabia algunes, prometent relatar-me-les en altra ocasió.
No's féu aquesta esperar gaire, i al final aniran les que'm va contar una tarda passejant pels afòres de la vila, com teníem per costum; bé que deixant apart les de'l Solitari de la Lardeta, Sant
