junt amb tots els aucells i les gabies.
Al principi prou va rondinar el pare M. Encara'l seu veí no clavava un clau a la paret per a penjar-hi un quadro, que de la part oposada li contestava de la mateixa manera en senyal de que amb aquell soroll molestava.—No hi fa res,—se deia'l pare Josep:—el clavaré quan ell siga a passeig».—I carregant-se de paciencia, i sucumbint sempre, amb resignació, a les intemperancies d'aquell caracter enigmatic, acabà per desarmar el seu veí, fent-se-li tant simpatic que de Ics salutacions van passar a la conversa, i d'aquesta a la verdadera amistat. I això que'l frare del Vendrell portava la barretina d'estam decantada, mentres que'l de Reus, de tant tivanta, semblava que fos engomada.
Llavors precisament acabava de néixer la princesa que més endavant havia de regnar amb el nom d'Isabel II, i les converses politiques i els diaris no parlaven d'altra cosa que d'aquest esdeveniment i de la promulgació que poc abans s'havia fet de la Pragmatica-sanció dero-
