gant la llei Salica. Prou en el convent se comentava també de diferents maneres pels partidaris dels dos bandols politics que allí dintre hi havia; i prou el pare Josep s'hauria guardat bé de tocar aquesta qüestió amb el seu veí, pel respecte que li infundia, quan precisament aquest n'hi sortí a parlar un dematí prenent el sol en la galeria. I l'admiració fou encara més gran al sentir-li fer una defensa apassionada d'aquella pragmatica, amb una riquesa d'arguments que demostraven un gran talent i un estudi gens vulgar de l'assumpte.
En resum, el pare M., segons anà averiguant son veí, pensava també a la moderna, com els joves del convent. Les poques simpaties que hi tenia era perquè en politica no pensava com els de la seva edat, que sempre se l'havien mirat de reull, havent-se per això postergat son gran talent. Portava, en sa conseqüencia, una vida retreta i aillada.
No caigué aquest descobriment en sac foradat; i desde llavors el pare M. fou el conseller del bandol lliberal, compost
