filles de la Revolució francesa, estava ja començada. Mai s'havien vist uns odis tant africans com els que's professaven els dos bandols que lluitaven.
Aquella minoria de monjos de Poblet (no passava d'una dotzena) que tant s'havien gloriejat de llurs modernes idees politiques, estaven en una situació compromesa voltantcom voltaven, per aquelles encontrades, nombroses partides carlistes, i obligats a respirar una atmosfera que ls era enterament contraria. Temien que l'exaltació de les passions, que moltes vegades adormien l'enteniment, se sobreposés al companyerisme, i vivien en un continu sobressalt.
En tant dificil situació, tingueren una junta clandestina i hei determinaren armar-se amb un fusell anglès (la millor arma de foc que llavors se coneixia) i una canana cadaú, que furtivament entraren i amagaren en el convent, i vendre cares llurs vides si provocats eren algun jorn a la lluita.
No tardà aquesta a presentar-se.
Un dia s'extengué la noticia de que's
