dirigia al convent la partida manada pel capitost Manel Ibañez, conegut per el Llarg de Copons, propalant-se, al mateix temps, a cau d'orella, ja fos veritat o mentida, que hi anava per a fer un escarment amb els frares lliberals.
Al sentir aquests semblant nova i al veure per llurs propris ulls que la facció era ja a tret del monastir, traient les armes amagades i arreplegant quantes municions de boca'ls vingueren a mà, pujaren al cimbori i allí's feren forts, disposats a repel·lir la força amb la força.
Tivant s'havia posat la situació, gros era l'escandol que anava a donar-se, i fatals les conseqüencies, si s'arribava a disparar un sol tret. Comprenent-ho així lo restant de la comunitat, procuraren calmar els anims dels sublevats i fer-los desistir de tant exaltats proposits, oferint-los tota classe de seguretats de que serien respectades com fins llavors ho havien estat les particulars opinions politiques de cadaú. Vint-i-quatre hores estigueren negociant el Llarg de Copons i els dos bandols de la comunitat, deposant a la fi
