Pàgina:Poblet (1910).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
57
Poblet

L'obediencia i el castic se complien, més els donatius no podien privar-se.

I el pare Manel, tot enfeinat i satisfet, trinxant les peces que al davant tenia, omplia nombrosos plats, que de part seva'ls mateixos criats repartien entre'ls monjos amics que tals obsequis li feien.

I, mestrestant, el monjo lector, desde la trona, continuava llegint, i deia, amb veu metalica:

«El Sant Evangeli, germans, ens està dient, en alta veu: Tot home que s'envaneixi serà humiliat, i aquell que s'humilii serà enaltit

El pare prior, de reull i amb dissimulació, prou que's mossegava'ls llavis; però res podia fer-hi.

Entretant els frares eren tinguts, pel poble baix, com agents de la guerra cívil, i considerats com enemics del progrés i de tota idea innovadora en aquella lluita dels principis moderns amb els antics; i eren els convents tinguts com a vertaders