centres ont se conspirava a favor del partit carlista. Les passions cada dia anaven exaltant-se més en aquest sentit, i no era dificil veure que la tempestat roncava comprimida i estava a punt d'esclatar.
En el claustre, no s'hi vivia, doncs, amb completa confiança, i no hi regnava la calma, element indispensable per a la vida contemplativa.
Poblet no era una excepció de la regla, i vingué a augmentar la turbació d'aquells monjos el fet que passem a relatar.
Un matí de primavera de l'any 1835, estaven alguns prenent xecolata, quan un criat entregà an el pare F. un gros plec dirigit an ell, procedent de Madrid, que acabava de portar el correu. Trencat el sobre, se'n trobà un entremig de retalls de periodic; i, obert aquest, n'aparegué un tercer en les mateixes condicions... un quart... un quint... fins al nombre d'una dotzena; en l'ultim dels quals hi havia un trocet de paper sense firma amb les següents paraules: «Pare F: els frares són al c...»
