Arran de sa mort, jo vaig parlar d'ell en la premsa periodica, i per a aquest prefaci'm bastarà extractar el que ja tinc dit. Vui que'l meu homenatge a l'escriptor i a l'amic sigui breu, sigui exempt de gales retoriques, i així'm semblarà més digne d'ell, que era tot senzillesa i sinceritat.
En Jaume Ramon no'ns deixà un bagatge literari tant important com el dels companys seus ara esmentats. Emperò sa pericia professional, sa honradesa exemplar i sos treballs d' investigació historica comarcana han perpetuat son nom en la pila del Vendrell, ont nasqué, i en molta extensió a l'entorn. Resten impreses varies interessants monografies degudes a sa ploma, i un dels principals carrers del Vendrell es honrat amb el seu nom.
Morí'l 21 de Juliol de 1900. Tenia aleshores cínquanta-tres anys, i en feia sis que erem amics, de veure-ns tots els estius. Mai oblidaré les estones d'esbarjo que ell me proporcionà, ja quan me deixava sos llibres, ja quan sortia a passejar amb mi pels afòres, malgrat sentir-se força malalt. Encara m sembla veure-l quan, corbat pel
