dolor i la fadiga, cercava l'ombra de les oliveres més tofudes per a fumar-hi un cigarret, tot parlant dels amics ausents i de les novetats literaries de la ciutat llunyana. Ell hi havia viscut uns quants anys a ciutat, conservant-ne bones amistats, de les quals feia esment amb freqüencia. Sobre totes elles, predominava la de l' Angel Guimerà l això convé consignar-ho; convé que se sapiga que l'antic i bondadós notari vendrellenc fou qui primer conegué i estimulà les grans facultats de l'avui celebre dramaturg. A les darreries de sa vida encara'm mostrava en Ramon, guardats com relíquies, els primers versos que en Guimerà escrigué seguint sos consells, i la correspondencia per ambdós sostingués en aquells temps en que en Ramon feia sos estudis notarials a Barcelona i en Guimerà, reclòs en l'apartada vila, donava esplai a sos primers somnis de poeta. I ¿no es veritat que, si altres merits no existissin, bastaria'l d'haver infós an en Guimerà l'amor a les lletres catalanes, pera que la memoria den Jaume Ramon fos honorada per tot bon fill de la nostra terra?
