disputes entre dita universitat i el referit monastir.
Un jorn baixava pel camí de Prades un montblanquí menant el mul carregat de llenya; i, en sent davant de la porta forana de Poblet, llençà de mala gana'l primer tronc que li vingué a mà; cosa que vista per un dels monjos, que allí hi havia, el recon vingué per a que complís fidelment amb la consuetut establerta. Negant-s'hi'l de Montblanc, se travaren de paraules, que degeneraren en fortes disputes, a conseqüencia de les quals fou aquell obligat a descarregar la llenya per a escullir-ne'l frare'l tronc més gros de la càrrega.
Mentres el monjo estava encorbat i ajupit a terra en tal ocupació, el montblanquí, cec d'ira, brandant la destral que per a fer la llenya duia penjada en el bast del mul, la dirigí amb tanta furia i certesa sobre'l cap del frare, que allí mateix restà cadavre en mig d'un bassal de sang.
Moltes foren les rancunies i els apassionaments que d'aquest fet se seguiren,
