tant per part dels de Poblet com per part dels de Montblanc; bastant dir que a l'aula o sala capitular del monastir, poc temps després, s'hi votava una constitució disposant que cap montblanquí pogués en lo successiu ingressar de monjo en el monastir. Per llur part, el Consell i jurats de l'universitat de Montblanc, al saber-ho, reunits a sò de campana, deliberaven que fos privada en tot temps l'entrada a la vila an els monjos, donats, moços i demés habitants de Poblet, encara que anessin de pas. Així es que, quan tenien necessitat de traslladar-se al Camp de Tarragona, en sent davant de Montblanc deixaven el cami-ral que per dins de la vila passava i trencaven per un camí morraler dit dels Esmoladors i que existeix encara a l'altra part del riu.
Desde llavors els fills externs, o cabalers, com ne diuen a la comarca, de les cases bones de la referida vila, quasi tots foren naturals de la Guardia dels Prats i d'altres llocs situats a prop d'aquella.
—Quina relació pot tenir l'una cosa
