—Molt senzill—afegí'l frare:—ja que tant pobres sou (i així'u reconec), convinguem en donar a cada fasol el valor d'una lliura barcelonesa, i pagueu amb aquesta classe de moneda.
I tal dit tal fet: tantes mils lliures, tants mils fasols... i en paus.
Després d'efectuat el pagament... n'hi havia tres quartans!
De retorn al monastir i cridat el monjo a comptes, presentà sobre la taula'l contingut envolicat amb un gran mocador, que començà a desfer; i, quan tots creien que a dins hi havia un tresor, abocà a la taula'ls tres quartans de fasols.
—Aquest es el resultat del passament de comptes amb els d'Algerri en virtut del poder i facultat que'm foren conferits. Així com així tampoc hauriem pogut cobrar; perquè «allà ont no hi ha res el rei hi perd els drets», i tant rica serà la comunitat de l'una manera com de l'altra.
El convent deixà de percebre una forta quantitat, emperò també matà per a sempre'ls encarniçats odis amb que tota
