una comarca'ls menaçava per a lo successiu.
Desde llavors els habitants de la baronia d'Algerri pagaren religiosament an el monastir els delmes, censos i demés impostos sense frau ni engany.
Un dia (parlem d'a mitjans del segle XVI) trucà a les portes del monastir, demanant protecció i acollida, un jove de pocs anys, que digué nomenar-se Joan Bartomeu de Vilarroja, i que allí's quedà de criat.
Docil, servidor i diligent, ben aviat se guanyà les simpaties dels seus superiors, els quals li ensenyaren, amb molt profit, les primeres lletres.
Al veure'l tant estudiós, de no escassa inteligencia, i que observava una conducta immillorable, no li faltà la protecció del convent, concedint-se-li l'habit de novici.
Però'l temps anà passant: en Joan Bartomeu, de l'infancia passà a la puber-
