tat; i, a l'esclatar la poncella i convertirse en flor, no pogué amagar per més temps les senyals propries del sexe femení, an el qual pertanyia.
Temerosa que's descobrís lo fins llavors ignorat, s'agenollà als peus del pare abat, que aleshores era en Pere Bogues, i, entre llagrimes i sospirs, li revelà l'engany, implorant perdó i misericordia.
Els motius que induiren an aqueixa dòna a entrar en el monastir, mai arribaren a saber-se, perquè com secret de confessió foren guardats per l'abat en els plecs més amagats de la seva conciencia, i amb ell baixaren a la tomba.
Rebuda l'absolució amb gran secret i prudencia, l'lsabel, que així se deia la protagonista, sortí del monastir pretextant a la comunitat enginyoses excuses (que mai ne falten), sens que ningú hagués esment d'un cas tant extrany com anormal.
Tant sols després d'algun temps, amb gran misteri i a cau d'orella, els monjos se contaven, els uns als altres, admirats i tot senyant-se, el fet autentic que acabem
