temps a la venda pública, si es que hi va arribar a estar.
El pare bosser del convent de Poblet, l'any 18..., podia ben bé alabar-se de muntar la mula més fiada i caminadora que hi havia sota la capa del cel. Era tant fina de marxa, quei cavaller podia portar un got ple d'aigua a la mà sense temor de vessar-la. Però... com totes les coses del món tenen un però, la mula era tordilla i el reverent monjo més se l'hauria estimada negra: aquest era l'unic defecte que tenia la mula del pare bosser.
I, com que «val més un gust que cent lliures», segons l'adagi diu, sa paternitat resolgué cambiar la mula tordilla per una altra mula negra que tingués les mateixes condicions d'aquella.
Prou havia donat veus i més veus, i fins parlat de tal cambi amb tots els ramblers de Santa Coloma; més la mula negra amb totes les qualitats de la tordilla no's presentava.
