Animat de tant ignocents intencions, la diada de Sant Bartomeu, fira de Prades, el pare bosser, després d'haver cantat en el chor maitines i laudes, i d'haver dit la primera missa, cridà'l moço de peu que solia acompanyar-lo en sos viatges, i, posant-se aquest l'escopeta al coll t pujant sa reverencia a cavall de la mula, feren via cap a fira, decidit el monjo a baratar la mula, o a vendre-la pera comprar-ne una altra del color predilecte, oblidant aquell adagi que diu:
«Dòna de Barbarà i mula de Prades,
ans d'entrar a casa batin les cames.»
Tantost se van saber en el firal les intencions del bon frare, una nuvolada de ramblers i gitanos l'assetjaren proposantli truques; més les mules negres que li oferien quedaven totes molt enrera al costat de la tordilla.
No tingué, de moment, altre remei que vendre-la, com així'u va fer, a un d'aquells negociants, i esperar si més entrada la fira's presentaria la mula que desitjava.