la mirada ab igual correspondencia, me li llevava'l barret, y li feya honrosa cortesía. Semblava un personatge, un benefactor: tothom me contestava creyentse conèxem,y de debò, los nostres cors se conexían. La gent de be, de loyals sentiments, se conexen per tot arreu; ¿per què s'han de negar la salutació, donchs?
Davant l'espoir d'un dinar tan fastuós, tots los díes me'n anava a pendre l’absinthe com a preparació solemne d'apetit pel dia de Nadal. La cerimonia es lo que dona grandiositat y aparato de noblesa a certs actes. Jo prenía la meva absinthe com un rendiment de cortesía y veneració per aquella gran magnificencia de convit.
Varem sortir del Cafè com uns nuvis; bras dessus bras dessous, joyosos per l'istil de dues hirondelles que volan cap al seu niu dexant com un ras-
