tre de felicitat. Presque tothom ai mirarnos somreya ab bienvellence animantnos tal que si'ns diguessin: allez mes enfants, vosaltres sou los maîtres del món y'ls verdaders reys de la creació.
Va ésser una felissa conexensa la nostra: se pot dir sincerement. Lo marbre d'una taula de Cafè no va ser prou fret per eteindré’l calor d'una amistat al acte de la seva naxensa. ¡Brave gaillard, l'Alfonse, de nom reyal y mèrits d'emperador! Una copa d'absinthe, fent nuvolades opalines com si disolguessen dins de l'aygua metalls preciosos ab colors de la llum, va ser l'orígen d'una amistat esgarriada en lo tribull del món y rencontrada casualment damunt d'una taula de Cafè, observant les tonteríes del licor apetitós.
Lo pobre Alfonse, qu'es un actiu empleat de ferro-carril ab un sou que'l dexava viure honradament de gana, no tenía casa ahont celebrar la Noél... y les demés diades tampoch.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/117
Aquesta pàgina ha estat revisada.
